logo

pàgina 49: Al peu de pàgina diem que trobareu Lithospermum fruticosum a la pàgina 182 del primer volum. En realitat el trobareu a la 185.


pàgina 63: A la clau dicotòmica de les carifil·làcies on diu:

4 estils, 4 pètals i 4 sèpals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Sagina

hauria de dir:

4 estils, 4 pètals (molt xicotets o nuls) i 4 sèpals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .  . . . Sagina


pàgina 150: Al darrer paràgraf referit a Hieracium bourgaei hi diu: “Espècie dedicada a Francisco de Loscos, botànic...” i el que hi hauria de dir és l'espècie que s'hi assimila (H. loscosianum) és la que està dedicada a l'insigne farmacèutic de Castellseràs. H. bourgaei honora a Eugène Bourgeau, un col·lector botànic francés que va recórrer bona part del sud de la península, nord d'Àfrica i les illes Canàries.


pàgina 168: Hi ha una altra cita de Petasites pyrenaicus dins TORRES (1989) de la Font d'en Solà, no molt lluny de la que s'indica al text.


pàgina 203: A la clau general de les crucíferes, per tal de poder classificar el gènere Eruca cal anar per flors grogues. A l'hora de la veritat, els pètals són més blanquinosos que esgrogueïts, però segurament el millor caràcter per a discriminar Eruca són les venes violàcies que presenten estos pètals.


pàgina 296: A la clau dicotòmica, on diu:

2 Flors lliures entre elles  hauria de dir 2 Fulles lliures entre elles


pàgina 352: La nota al peu número 207 ens envia a les pàgines 172 a 174 del primer volum. Hauria de dir 173 a 175.

pàgina 354: A la nota 290 del peu de pàgina diu  Grainé-Blanc. Hauria de dir Granié-Blanc.

pàgina 377: Al punt 7, on diu "Glomèruls sèssils o subsèssils, axil·lars, de 0,5-1(1,3) mm d'amplada" hauria de dir "Glomèruls sèssils o subsèssils, axil·lars, de 0,5-1(1,3) cm d'amplada"

pàgina 452: A la clau del gènere Delphinium hi apareix D. consolida, una espècie que, després, no descrivim. El motiu és que vam pensar que l'havíem trobada al barranc de la Vall. Malauradament, abans de poder-ne confirmar o desmentir la presència, per a la qual cosa necessitàvem que la planta fructifiqués, algun herbívor, possiblement un conill, se la va menjar.

pàgina 459: Reconeguts filòlegs ens han advertit de la improcedent nota al peu número 271. Minus és també la forma neutra del adjectiu comparatiu minor i vol dir, per tant, més menut i, per extensió, el menut, que seria el sentit amb què el gran Linné (tornem-li tots el mèrits) va anomenar l' espècie.


pàgina 546: Del terme del glossari bràctea, trobem una definició millor al volum I (pàg. 276).

pàgina 549: El terme del glossari lobulat ja està definit al volum I (pàg. 281).


pàgina 550: A l'entrada del glossari referida a termòfil caldria afegir: “o estos mateixos indrets”. Cal dir que estrictament això no és correcte, però a voltes en el text es fa servir este terme en eixe sentit.


 pàgina 556: A l'índex, el gènere Lonicera està indicat a la pàgina 59. Hauria de dir 61


pàgina 557: A l'índex, el gènere Sambucus està indicat a la pàgina 59. Hauria de dir 61


pàgina 557: A l'índex, la família Violàcies i el gènere Viola estan indicats a la pàgina 546 però els trobareu a la 536