logo

Amb el temps arribem i amb el temps marxem. Així de senzilla és la vida, però quan ens dixen les persones properes el sentiment d’impotència i ràbia contra el temps augmenta considerablement. El d’enyor queda i permaneix. Manolo Arrufat ens ha dixat. Són els records de tots aquells moments que has pogut gaudir amb la persona els que perduren amb el temps, aquells que evoques amb melangia i et fan reviure lentament uns instants que no s’obliden.

Des que ens vàrem conèixer al 2006, la seua vàlua i especialització en el coneixement de l’entorn va ser determinant per integrar-lo al Grup de Recerca. Inicialment en els treballs de camps d’inventari i classificació dels treballs de recerca sobre les Plantes del Port. Amb Manolo hem viatjat per les terres de l’Ebre descobrint racons i raconets, plantes, plantetes i sobretot bolets. Hem visitat museus a Barcelona i València revisant i fotografiant plecs de plantes per a completar la recerca dels tres llibres que el Grup EbreRecerca, varem publicar al 2008, 2009 i 2010.

Tot i sent una persona de formació autodidacta, el rigor que s’exigia a l’hora de treballar sobre qualsevol tema de natura va fer que la seua obra fou reconeguda arreu del país, i per descomptat a nivell universitari.

Ha estat un home ple de vivències. Conversant amb ell comprenies les seues motivacions d’aprendre i conèixer tot el que pogués, especialment els aspectes naturalístics dels llocs que visitava. El seu tarannà, personalitat i sentit de l’humor d’un home gran com ell, en totes les converses “assentava càtedra”, no només pel nivell de coneixement, també perquè li agradava analitzar i contrastar els fets aportant els seus punts de vista. Les grans coincidències en l’escala de valors humans, socials i polítics, van permetre establir una profunda relació d’apreci, respecte i amistat, que per al Grup ha durant ben poc.

A la seua estimada Amposta, Manolo s’afegia a totes les iniciatives culturals o socials de la ciutat, això quan no n’era ell mateix el propi promotor. La seua passió per l’etnobotànica el van dur a organitzar i participar en multitud de congressos, sobre el tema, a banda de les seues recerques personals que li van servir per treballar i recuperar els treballs artesanals de “La bova i la sisca al Delta de l’Ebre”, fet amb la col·laboració d’alguns companys que va permetre realitzar tot un programa a TV3. Amb Secundino Costes van poder dur a terme l’inventari i cartografia dels Ullals de Baltasar, treball de gran vàlua en el recull de la toponímia del lloc, dels camins, casetes i ullals.

La seua passió han estat els bolets del territori proper i també llunyà. Cap peresa en agafar el cotxer i fer 1000 km per anar a trobar noves espècies de bolets. El continu treball d’identificació i classificació li ha comportat ser l’especialista en bolets del Grup de Recerca. Al 2012 va sortir Bolets del Port I, treball que va compartir amb companys aficionats al bolets. Al 2016, juntament amb Ferran Royo, va publicar el segon llibre de Bolets del Port II.

Darrerament havia treballat intensament amb el nou llibre que està a punt de sortir, Bolets del Delta. Un treball meticulós en recerca i classificació de la seua Ribera estimada, com deia ell, “esta terra cultivada pels nostres ancestres i regada amb l’aigua dels canals, amb camps de fruiters, horta i sobretot arrossars”. Manolo, has marxat abans d’hora, no t’oblidarem.

Alvaro Arasa

Manolo Arrufat