No és la voluntat del  Grup de Recerca Científica "Terres de l'Ebre" iniciar ni continuar cap polèmica sobre el nom que cal donar al massís però sí expressar clarament quina és la nostra posició.

L'any 1989 Lluís de Torres, del Grup de Recerca, publicava això a la seva Tesi Doctoral "Flora del Massís del Port"

L'any 2003 diversos membres del Grup de Recerca, amb altres persones de prestigi reconegut, publicaven QÜESTIONS DE TOPONÍMIA: EL MASSÍS DEL PORT, que expressa de manera argumentada des del punt de vista lingüístic i històric, lluny de creences i voluntats, la posició del Grup de Recerca. Aquest article es va publicar al número 100 del setmanari "La Veu de l'Ebre" del dia 31 d'octubre de 2003. 

L'ús de la forma "ports" amb l'argument de la suposada vinculació de la forma "Port" només amb la ciutat de Tortosa, provoca situacions curioses i forassenyades molt allunyades d'allò que pretenen aconseguir:

• En el Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, la Generalitat de Catalunya fa servir la forma "ports de Tortosa", i crea encara més confusió.

• En algun lloc elevaven el Port a la categoria de "cordillera". Vegeu-ne dos exemples. 

Cal dir que als pobles de la part continental del Port, a la comarca aragonesa del Matarranya o a la catalana de la Terra Alta, on suposadament s'hauria dit "ports", traducció literal del castellà "puertos", es continua fent servir, de forma espontània, la forma "Port". Esta experiència la podem contar en primera persona perquè l'hem viscuda de forma reiterada, fins i tot al suposat bressol de la forma "ports".

Però no només fan servir Port quan parlen. També per escrit. Fa uns anys, el 1993, abans de la declaració del Parc Natural, un conegut empresari d'Horta de Sant Joan va promoure i distribuir "Horta de Sant Joan. La Catalunya per descobrir", escrit i editat per Magí Suñé Dols, amb pròleg de Tomàs Gil i Membrado. Només es fa servir la forma Port. Vegeu-ne uns exemples aquí.

De la mateixa manera, a Rossell (a la comarca valenciana del Baix Maestrat), la gent del poble, quan va a la banda de Fredes, també diu: "... me'n vaig al Port".

Fins i tot els partidaris de la forma en plural no poden estar-se de donar-nos la raó.

 Visiteu també l'Institut Cartogràfic de Catalunya