logo

EL NOM DEL MASSÍS

No és la voluntat del  Grup de Recerca Científica "Terres de l'Ebre" iniciar ni continuar cap polèmica sobre el nom que cal donar al massís però sí expressar clarament quina és la nostra posició.

L'any 1989 Lluís de Torres, del Grup de Recerca, publicava això a la seva Tesi Doctoral "Flora del Massís del Port"

L'any 2003 diversos membres del Grup de Recerca, amb altres persones de prestigi reconegut, publicaven QÜESTIONS DE TOPONÍMIA: EL MASSÍS DEL PORT, que expressa de manera argumentada des del punt de vista lingüístic i històric, lluny de creences i voluntats, la posició del Grup de Recerca. Aquest article es va publicar al número 100 del setmanari "La Veu de l'Ebre" del dia 31 d'octubre de 2003. 

L'ús de la forma "ports" amb l'argument de la suposada vinculació de la forma "Port" només amb la ciutat de Tortosa, provoca situacions curioses i forassenyades molt allunyades d'allò que pretenen aconseguir:

  • En el Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, la Generalitat de Catalunya fa servir la forma "ports de Tortosa", i crea encara més confusió.
  • En algun lloc elevaven el Port a la categoria de "cordillera". Vegeu-ne dos exemples.
  • L'hem sentit anomenar com a Ports de Tortosa, Ports de Tortosa-Beseit, Ports de Caro, El Caro i, fins i tot, Els Caros, tant en espanyol com en català. No és la millor manera d'aclarir de què parlem.
  • El carrer que uneix Tortosa amb Roquetes es diu "dels Ports de Tortosa-Beseit" mentre és al terme de Tortosa i "del Port de Caro" quan és al de Roquetes. Els dos porten al Port.
  • També com a "Els Ports", amb la consegüent confusió amb la comarca de "Els Ports" al País Valencià.
  • L'afany pluralitzador canvia topònims cada dia, com el de "Cova Avellanes" a unes suposades "Coves Avellanes"

Cal dir que als pobles de la part continental del Port, a la comarca aragonesa del Matarranya o a la catalana de la Terra Alta, on suposadament s'hauria dit "ports", traducció literal del castellà "puertos", es continua fent servir, de forma espontània, la forma "Port". Esta experiència la podem contar en primera persona perquè l'hem viscuda de forma reiterada, fins i tot al suposat bressol de la forma "ports".

Però no només fan servir Port quan parlen. També per escrit. Fa uns anys, el 1993, abans de la declaració del Parc Natural, un conegut empresari d'Horta de Sant Joan va promoure i distribuir "Horta de Sant Joan. La Catalunya per descobrir", escrit i editat per Magí Suñé Dols, amb pròleg de Tomàs Gil i Membrado. Només es fa servir la forma Port. Vegeu-ne uns exemples aquí.

De la mateixa manera, a Rossell (a la comarca valenciana del Baix Maestrat), la gent del poble, quan va a la banda de Fredes, també diu: "... me'n vaig al Port".

La literatura científica i excursionista en espanyol i català i des de fora, des de les darreries del segle XIX, va popularitzar entre aquests ambients la forma en plural "ports". A la dècada dels  vuitanta de segle passat, les institucions, la premsa i, sobretot, la televisió, popularitzen la forma en plural amb què el massís era conegut des de fora. El prestigi d'estes institucions, la retolació a les carreteres d'accés i la repetició constant de la forma impròpia que fa cada dia la Televisió de Catalunya -entre altres- a l'espai dedicat a la meteorologia -amb honroses excepcions-, fan forat entre la gent del territori que comença a fer servir indistintament la forma prestigiada com la pròpia Port. Ja hi ha qui pensa, aquí i allà, que això "és de tota la vida". I és que més de trenta anys són molts anys.

Hem de reconèixer que la forma en plural ha tingut al territori defensors aferrissats. Però fins i tot aquests partidaris de la forma en plural no poden estar-se de donar-nos la raó.

Perquè no pot haver millor argument per a la forma pròpia "Port" que reconèixer-la com la forma viva del parlar de la gent del territori. Quant de temps?

 

 Visiteu també l'Institut Cartogràfic de Catalunya

El Port a l'ICC